Frases per pensar...

- “Para decir cómo es la vida y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla como un cuento” Hannah Arendt.

Hannah Arendt vol transmetre que per comprendre la vida es necessari explicar-la per entendre el que un ha viscut i ha sentit. Tant la vida com els contes són relats plens d’esdeveniments evitables o inevitables, bons o dolents, que expliquen coses que passen en el temps. Els contes ho fan a través d’històries i personatges imaginaris i les persones es basen en fets reals de la seva quotidianitat.

 “Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken Geländer: pensar sin trabas.

L'autora ens diu que les persones han de pensar per elles mateixes, de forma individual, sense que ningú canviï les seves idees i pensaments.  A partir de les seves pròpies idees, opinions i creences  podran aprendre i compartir altres coses dels altres i amb els altres.

- “Cada uno está solo en el corazón de la Tierra atravesado por un rayo de sol; y de pronto anochece.” S. Quasimodo. La frontera indómita.

El que ens diu la frase de S. Quasimodo és que dins la soledat de cadascú hi ha moments de llum, vida i esperança. El que ell anomena “el rayo de sol”. Tanmateix, arriba el dia en què la llum s’apaga, l’esperança desapareix i no hi ha vida.

El text de “la frontera indómita” parla de que tota persona hauria de tenir un espai personal que la porti al món de la fantasia i imaginació a través de l’art, la literatura i la cultura; un lloc lliure en el qual ens sentim vius -atravessats per un raig de sol dels que parlava Quasimodo-. Per tant, l’autor/a del text explica que és important anar construint aquest espai ja des de la infància perquè ens ajuda a convertir la cultura en experiència.

Tot i això, l’educació, que ofereix avui dia l’escola, no dóna sentit ni amplia aquesta frontera amb herencia literària i cultural sinó que la destruix i la buida –y de seguida es fa de nit-.

“Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien importa más que hacerlas.” Antonio Machado
Si les coses es fan ben fetes, amb il·lusió i entusiame tot surt millor. És millor fer una sola cosa ben feta i pensada que moltes coses mal fetes. Per exemple, en  fútbol, és millor fer una bona jugada en la qual aconsegueixes el teu objectiu, fer "un gol" que fer-ne moltes i no aconseguir res. L'únic que aconsegueixes és perdre temps i energia. El mateix passa en educació, si vols que els nens/es aprenguin coses és important explicar-les bé. És millor explicar bé una matèria, que moltes de malament. Si aconsegueixes explicar-les bé, l'aprenentatge es va assolint poc a poc.


“Un palo tiene siempre dos puntas”.

Fa referència a dos punts de vista diferents: les dos cares d'una moneda,  cara o creu; blanc o negre; positiu o negatiu. Per exemple, La realitat es pot mostrar de dos fomes contràries entre elles. Una realitat fantàstica, bonica i divertida, que tot sigui de color de rosa o bé, una realitat trista, gris i avorrida on les coses siguin difícils i tot siguin inconvenients. Per tant, podriem dir que tot té el seu costat bo i el costat dolent.

“Que el saber debía elaborárselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guías del impulso propio”. Gili Gaya.
El saber no recau en els altres sinó en nosaltres mateixos. Cada persona ha d'elaborar els seus propis coneixements, la seva cultura i viure la seva pròpia experiència. D'aquesta manera, les persones aprenen de les seves vivències, bones o dolentes; de les seves desicions, acertades o errònies; de les seves actuacions davant les situacions, etc.  En definitiva, les persones són responsables del seu propi saber, ja que el propi saber és d'un mateix i no dels altres.