"Encara que jo parlés el llenguatge dels àngels, si no tingués amor, vindria a ser com una campana boja que sona en les vostres oïdes però que no encerta a commoure els vostres cors. La narració de contes persegueix un fi estètic i la defensa o exposicó d'una veritat. Qui narra un conte precissa flama en els ulls i força en la paraula"

dimarts, 17 de novembre del 2009

GERMANS GRIMM


Jacob Grimm
Nascut a Hanau el 4 de Gener del 1785 i mort a Berlín el 20 de setembre del 1863. Lingüista i mitòleg alemà considerat el fundador de la gramàtica històrica.



Wihlem Grimm
Nascut a Hanau el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859. Va ser lingüista, literat i mitòleg alemà. La seva vida i obra estava fortament lligada a la del seu germà gran Jacob.



Van ser professors universitaris a Kassel (1829 i el 1839 respectivament). Van ser professors de la Universitat de Gotinga, però els van despedir el 1837 per protestar contra el rei Ernesto Augusto I de Hanover. L’any següent van ser invitats per Federico Guillermo IV de Prusia a Berlín, on van exercir com a professors en la Universitat Humboldt. Jacob també va ser membre del Parlament de Francfort.


Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i aixó té una importància trascendental en la filologia alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de'n Patufet.


Alguns dels seus contes, molt coneguts, són:
- La Bella Dorment, la Ventafocs, el Patufet, Blancaneus i els 7 nans, La Caputxeta vermella, Hansel y Gretel, etc.

COM EXPLICAR CONTES. SARA C. BRYANT


EL CONTE
És un art de distreure

GÈNERES DE CONTES:

CONTE DE FADES
. Són narracions d’aventures meravelloses que presenten veritats elementals a través d’imatges. Ex. L’aneguet lleig.
Tipus de contes:
- MORALS. Ensenyen a l’infant una lliçó moral o de convivències sota la forma d’una faula o al·legoria. Ex. El germà d’en Joan Brut
- NARRACIONS QUE FAN EXERCITAR EL CRITERI PERSONAL. Ofereixen una imatge de vida sota la forma d’una faula i el nen/a fa un judici sobre els fets. Ex. El petit Xacal i el cocodril.

CONTE BURLESC O CONTE DE DIDA. Són contes divertits i humorístics. Provoquen alegria i fan riure als infants. Ex. L’epaminondas i la seva padrina.

LES PARABOLES DE LA NATURA. Són narracions d’història natural, basats en fets científics, que moltes vegades posen com a personatges animals o plantes. Ajuden a l’infant a desenvolupar un sentiment altruista.

LA NARRACIÓ HISTÒRICA.
Proporciona un sentiment de realitat i d’humanitat procedent dels sentiments passats. Aquestes narracions provoquen en els infants sentiments d’admiració pels herois.



FUNCIONS PRINCIPALS:
Causar alegria;
Provocar joia i plaer;
Despertar i nodrir l’esperit de l’infant.


Què ha de fer un bon NARRADOR?

Copsar l’encís i discernir el sentit del conte.
Aprendre’s el conte. No memoritzar.
Prendre’s seriosament el conte.
No interrompre la narració.
Tenir calma i no atabalar-se si la memòria falla
Fer presentir la broma i deixar-la assaborir.
Utilitzar un to de veu tranquil i reposat.

QUALITATS d'un bon narrador. Ha de ser:
Simpàtic, comprensible i espontani.
Sensible, senzill, lògic i viu.











COM EXPLICAR CONTES

UTILITATS DELS CONTES EXPLICATS

Afavoreixen l’espai de l’esperit dels infants i el seu desenvolupament.
Els nens/es adquireixen: la llengua materna, parlant i escoltant.; adopten bons hàbits mitjançant la imitació.
Augmenten la facilitat d’expressió dels infants a través de:
La repetició oral del conte.
La dramatització
Il·lustració del conte mitjançant un treball manual (figures dibuixades o retallades).

QUIN CONTE TRIAREM?

Als infants els agraden els contes en els quals…
L’acció de les coses sigui ràpida i seguida
Les imatges siguin familiars i simples.
Que continguin elements repetitius.
* Hem de tenir en compte que els interessos i la capacitat dels infants de la mateixa edat és diferent.

HEM D’ADAPTAR UN CONTE?

1er pas): Farem una ANÀLISI DE LA NARRACIÓ.
2on pas): Si és necessari farem una ADAPTACIÓ.
a) Narració massa llarga. Reduir-la i suprimir els fets secundaris
b) Narració massa curta. Ampliar-la i inventar detalls interessants.
3er pas): Si adaptem un conte s’ha de conservar:
- Una seqüència lògica dels esdeveniments
- Una finalitat única
- Un estil ben senzill
- Un desenllaç ben preparat.