"Encara que jo parlés el llenguatge dels àngels, si no tingués amor, vindria a ser com una campana boja que sona en les vostres oïdes però que no encerta a commoure els vostres cors. La narració de contes persegueix un fi estètic i la defensa o exposicó d'una veritat. Qui narra un conte precissa flama en els ulls i força en la paraula"

dimarts, 12 de gener del 2010

Frases per pensar...



- “Para decir cómo es la vida y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla como un cuento” Hannah Arendt.

Hannah Arendt vol transmetre que per comprendre la vida es necessari explicar-la per entendre el que un ha viscut i ha sentit. Tant la vida com els contes són relats plens d’esdeveniments evitables o inevitables, bons o dolents, que expliquen coses que passen en el temps. Els contes ho fan a través d’històries i personatges imaginaris i les persones es basen en fets reals de la seva quotidianitat.

 “Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken Geländer: pensar sin trabas.

L'autora ens diu que les persones han de pensar per elles mateixes, de forma individual, sense que ningú canviï les seves idees i pensaments.  A partir de les seves pròpies idees, opinions i creences  podran aprendre i compartir altres coses dels altres i amb els altres.




- “Cada uno está solo en el corazón de la Tierra atravesado por un rayo de sol; y de pronto anochece.” S. Quasimodo. La frontera indómita.

El que ens diu la frase de S. Quasimodo és que dins la soledat de cadascú hi ha moments de llum, vida i esperança. El que ell anomena “el rayo de sol”. Tanmateix, arriba el dia en què la llum s’apaga, l’esperança desapareix i no hi ha vida.
El text de “la frontera indómita” parla de que tota persona hauria de tenir un espai personal que la porti al món de la fantasia i imaginació a través de l’art, la literatura i la cultura; un lloc lliure en el qual ens sentim vius -atravessats per un raig de sol dels que parlava Quasimodo-. Per tant, l’autor/a del text explica que és important anar construint aquest espai ja des de la infància perquè ens ajuda a convertir la cultura en experiència.
Tot i això, l’educació, que ofereix avui dia l’escola, no dóna sentit ni amplia aquesta frontera amb herencia literària i cultural sinó que la destruix i la buida –y de seguida es fa de nit-.



“Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien importa más que hacerlas.” Antonio Machado
Si les coses es fan ben fetes, amb il·lusió i entusiame tot surt millor. És millor fer una sola cosa ben feta i pensada que moltes coses mal fetes. Per exemple, en  fútbol, és millor fer una bona jugada en la qual aconsegueixes el teu objectiu, fer "un gol" que fer-ne moltes i no aconseguir res. L'únic que aconsegueixes és perdre temps i energia. El mateix passa en educació, si vols que els nens/es aprenguin coses és important explicar-les bé. És millor explicar bé una matèria, que moltes de malament. Si aconsegueixes explicar-les bé, l'aprenentatge es va assolint poc a poc.


“Un palo tiene siempre dos puntas”.

Fa referència a dos punts de vista diferents: les dos cares d'una moneda,  cara o creu; blanc o negre; positiu o negatiu. Per exemple, La realitat es pot mostrar de dos fomes contràries entre elles. Una realitat fantàstica, bonica i divertida, que tot sigui de color de rosa o bé, una realitat trista, gris i avorrida on les coses siguin difícils i tot siguin inconvenients. Per tant, podriem dir que tot té el seu costat bo i el costat dolent.

“Que el saber debía elaborárselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guías del impulso propio”. Gili Gaya.
El saber no recau en els altres sinó en nosaltres mateixos. Cada persona ha d'elaborar els seus propis coneixements, la seva cultura i viure la seva pròpia experiència. D'aquesta manera, les persones aprenen de les seves vivències, bones o dolentes; de les seves desicions, acertades o errònies; de les seves actuacions davant les situacions, etc.  En definitiva, les persones són responsables del seu propi saber, ja que el propi saber és d'un mateix i no dels altres.



PRESENTACIÓ DEL BLOC "UN SAC DE CONTES"

 FÓRMULA PER A LLEGIR:

Un pessic d’alegria,
un brot de tranquil·litat,
un trosset d’il·lusió i una aventura.
Sacseja-ho abans d’utilitzar
i descobreix la teua pròpia aventura

 
UN SAC DE CONTES és un bloc de recursos educatius basats en un eix temàtic: ELS CONTES INFANTILS.




En aquest SAC DE CONTES trobareu:

.



1. El meu perfil. Qui sóc??

2. Autors. Qui són?? Els germans GRIMM, ANDERSEN, PERRAULT

3. La meva biblioteca personal
- Recull de 10 contes
- Com explicar contes de Sara C. Bryant
- Diccionari de paraules
- Escolta un conte
- Frases per pensar

4. Webs educatives interessants

5. Editorials d'interès

6. Anima't a explicar contes!







dilluns, 11 de gener del 2010

Centre Cívic de Balàfia

Arxiu fotogràfic de "L'hora del Conte" a la biblioteca del Centre Cívic de Balàfia.













La tardor








Amb la col·laboració de la Padrina Regina, L'associació de veïns de Balàfia i la Ludoteca de Balàfia

LUDOCONTES

El JOC, ELS CONTES, els NENS/ES  i les FAMÍLIES són quatre elements que considerats en conjunt i en l’ordre representat són fonamentals per explicar l'experiència que hem compartit a la LUDOTECA DE BALÀFIA.











Donem les gràcies als alumnes d'educació Infantil de la UDL per aquests moments.




divendres, 8 de gener del 2010

BIOGRAFIA CHARLES PERRAULT


Charles Perrault Nascut a París, França, el 12 de gener del 1628.
Mort a París, França, el 16 maig 1703.
Va començar a estudiar literatura en el col·legi "Beauvais" de París, però es va diplomar en dret i va començar a exercir com a advocat el 1651, tot i que a partir del 1683 es va dedicar plenament a la literatura.

Tot i que va escriure algunes obres per a adults, com ara el poema "El segle de Lluís el Gran", que va provocar grans controvèrsies en la seva època, es va fer famós sobretot per a recollir contes de tradició oral i publicar-los en un llibre, anomenat "Històries o contes del passat" ( 1697), o també "Contes de la mare Oca", nom que li vé donat pel dibuix que apareix a la portada, amb el que va fundar un nou gènere literari, la fabula.
Destaca que en els seus contes, hi acostuma a haver una lliçó, i el final de l'història sempre es feliç, encara que en la versió oral no ho fos.

Contes de Perrault:
Barba Blava
La Caputxeta vermella
Gat amb botes
Riquet el del plomall
Ventafocs








BIOGRAFIA HANS CHRISTIAN ANDERSEN


Hans Christian Andersen va néixer el 2 d'abril de 1805 a la ciutat d'Odense (Dinamarca). Va ser un nen molt emotiu que patia tota classe de pors.

L'any 1816, a la mort del seu pare, va començar a treballar com a aprenent d'un sastre i després en una fàbrica de tabac, A l'edat de catorze anys va marxar cap a Copenhague i va treballar al teatre fins que Collin, un director de teatre i membre influent del govern, el va ajudar perquè comencés a estudiar.

Vivia a casa del director de l'escola que sovint s'enfadava amb ell a causa del seu caràcter hipersensible i feble. Més tard, també gràcies a Collin, va entrar a la Universitat de Copenhague, on va acabar la seva formació.


A partir del 1831 va viatjar molt per Europa (tota la seva vida va ser un viatger apassionat) i una visita a Alemanya va inspirar el primer dels seus relats de viatges. Més endavant en va fer sobre Suècia, Espanya, Itàlia, Portugal, l'Orient Mitjà...


No obstant , la fama d'Andersen es basa en els seus contes de fades i en les històries escrites entre el 1835 i el 1872. En els primers contes que va publicar explicava històries que havia sentit de petit, però gradualment va començar a crear les seves pròpies.


Durant tota la seva vida, Andersen va escriure més de cent seixanta contes, que han estat editats en més de cent idiomes. Va morir a casa seva a Rolighed, el 4 d'agost de 1875.


Contes de Hans Christian Andersen:

L'Aneguet lleig,
Jack i la mongetera màgica
Reina de les Neus, 1a història
Reina de les Neus, 2a història
Reina de les Neus, 3a història
Reina de les Neus, 4a història
Reina de les Neus, 5a història
Reina de les Neus, 6a història
Reina de les Neus, 7a història
El Rossinyol,
El Senglar de bronze
La Sireneta
El Soldadet de plom
El Vailet trapella
La Venedora de llumins








ESCOLTA UN CONTE

CONTE DE LA CASTANYERA

CONTE DEL PATUFET

CONTE: EL RIQUEL I LA POBRICA

dijous, 7 de gener del 2010

QUÈ SIGNIFICA AQUESTA PARAULA?







Busquem el significat de les paraules...




OCTUBRE

1/10/09 Busca: Porció menuda d’alguna cosa.
2/10/09 De gairell: Obliquament, de costat.
3/10/09 Indómita: Que no es pot o es deixa domar. Difícil de subjectar o reprimir.
4/10/09 Indefectible: Que no pot faltar o deixar de ser.
5/10/09 Espellifat: Que porta vestits fets malbé, esquinçats.
6/10/09 Implementació: Posar en pràctica.
7/10/09 Transhumar: Els ramats, desplaçar-se anualment, cap a les terres baixes a l’hivern i cap a les muntanyes a l’estiu, per aprofitar millor les pastures.
8/10/09 L’escarràs: Persona que fa la feina més pesada d’una casa, d’una treballada, etc
9/10/09 Màrfega: Sac gros ple de palla, espart... que serveix de matalàs.
10/10/09 Esmerçar: Emprar energia, esforços, activitat, etc.
11/10/09 Carretel·la: Carruatge de quatre rodes, amb molles, amb una capota que es pot tirar o abaixar a voluntat i seients per a quatre persones.
12/10/09 Xinel·la: Sabata lleugera, de sola prima, sense taló, que s’usa ordinàriament per a estar per casa
13/10/09 Agutzil: Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l’alcalde, etc.
14/10/09 Baioneta: és una arma blanca, ajustada a l'extrem del canó d'una arma de foc, com un fusell o un mosquet, per poder ésser emprada en la lluita cos a cos.
15/10/09 Llamborda: Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres.
16/10/09 Fitoteràpia: Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
17/10/09 Llosa: Pedra plana que serveix generalment per a fer paviment o teulada
18/10/09 Gasiu/va. Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.
19/10/09 Pellofes.
- Pell d’una fruita o d’un llegum.
- Moneda interior eclesiàstica que s’emprà durant els segles xiv-xix per a pagar determinats serveis, que després era canviada en numerari de curs general.
20/10/09 Giragonses. Conjunt de dos revolts consecutius d’orientació contraposada.
21/10/09 Sílfide. Ésser imaginari que habita l’aire, esperit elemental de l’aire
22/10/09 Ojivales.
Ojival. De forma ojiva.
Ojiva. Figura formada per dos arcs de cercle iguals, que se tallen en un dels seus extrems i tornen la concavitat l’un a l’altre.
23/10/09 Azufre. (Sofre) Element químic de núm. àtom. 16. Molt abundant en l’escorça terrestre, es troba natiu o en forma de sulfurs, com la pirita o la galena, o de sulfats, com el guix. És fràgil, gruixut, que s’electritza fàcilment per fregament i té una olor característica. S’utilitza per la vulcanització del cautxú, com a fungicida e insecticida i per la fabricació de pólvora, plàstics, productes farmacèutics i ácid sulfúric. (Símb. S, de denominació llatina sulphur).
24/10/09 Cáliz. (Calze) Vas sagrat d’or o plata que serveix a la missa per tirar el vi que s’ha de consagrar.
25/10/09 Mancebo. Noi/a de pocs anys.
26/10/09 Musicastre. Músic molt dolent.
27/10/09 Lodo. Barreja de terra i agua (fang) especialment la que resulta de les pluges al terra.
28/10/09 Sofisme. És un moviment cultural. Argument que fa passar com a veritat allò que és fals.
29/10/09 Mefíticos. Dit d’una cosa: Que, respirada, pot causar mal, i especialment quan és fètida. Aire, gas mefític.
30/10/09 Imperecedera. Que no acaba o deixa de ser.
31/10/09 Fulguró
Fulgureo. Resplandeciente, fulgurante

NOVEMBRE

1/11/09 Yerta. Dur, rígid o aspre
2/11/09 Alféizar. Vessament que fa la paret en el tall d’una porta o finestra, tant per la part de dins com per la de fóra, deixant al descobert el gruix del mur.
3/11/09
4/11/09 Canalón. Conducte que rep y vessa l’aigua de la teulada.
5/11/09 Mirilla. Obertura practicada al terra o a la paret que correspon al portal o a la escala de la casa, para veure qui truca a la porta.
6/11/09 Escarcha. (Gebre) Són cristalls de gel que provenen de la sublimació del vapor d’aigua, és a dir, el procés pel qual un gas passa a l’estat sòlid sense passar pel líquid. Per descomptat, el procés es produeix amb temperatures inferiors a 0°, i els cristalls de gel (que poden tenir formes d’agulles, escames, plomes i diverses figures geomètriques) es formen sobre vegetals o objectes que són mals conductors de la calor
7/11/09 Rosada. Gotes petites d’aigua que es formen per condensació directa del vapor d’aigua sobre els objectes refredats durant la nit.
8/11/09 Craso. Gruixut, gros o espès.
9/11/09 Vástago. (Plançó) Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust.
10/11/09 Varietat diastràtica de la llengua. Aquella varietat que caracteritza la forma de parlar d'un grup social
11/11/09 Diacronia. Perspectiva d’estudi de les llengües que considera els fets o elements d’un sistema tenint en compte llur evolució al llarg del temps.
12/11/09 Sincronia. Que considera els fets o elements d’un sistema en un moment determinat del temps sense tenir en compte la seva evolució. Lingüística sincrònica.
13/11/09 Concurrència. Coincidència en el temps. Concurrència de circumstàncies adverses.
14/11/09 Miliar. De dimensions semblants a les d’un gra de mill, s’aplica a algunes lesions.
15/11/09 Mill. Herba anual de la família de les gramínies, pilosa, amb la inflorescència paniculiforme inclinada cap a un costat, originària probablement de l’Àsia temperada o subtropical i cultivada des de temps antics com a cereal per a l’alimentació humana i del bestiar
16/11/09 Mil·liar.Que marca la distància d’una milla, de mil passes. Una pedra mil·liar.
17/11/09 Legat. Persona enviada per encàrrec temporani a representar un estat, un sobirà.
18/11/09 Legítim/a. Genuí, no fals. Un raonament legítim. Una conseqüència legítima
19/11/09 Llegítim/a. Porció de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l’assigna als seus parents de línia directa.
20/11/09 Ciclostilar. Reproduir per mitjà d’un ciclostil. Ciclostilar un text, un dibuix.
21/11/09 Ciclostil. Multicopista que treballa per serigrafia.
22/11/09 Multicopista. Màquina que fa en poc temps còpies d’un escrit, d’una il·lustració, etc., utilitzant un motlle litogràfic de paper o altres tècniques.
23/11/09 Litografia. Sistema d’impressió en què la imatge a imprimir és reproduïda sobre una pedra o una planxa metàl·lica prèviament preparada.
24/11/09 Vanar-se. Algú, mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, de les accions, etc., pròpies o que s’atribueix.
25/11/09 Peremptori. Que no admet dilació.
26/11/09 Dilació. Acció d’ajornar alguna cosa.
27/11/09 Triumvir. En l’antiga Roma, membre d’un triumvirat
28/11/09 Triumvirat. Associació de tres per a governar. El primer triumvirat, format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras
29/11/09 Lícit. Permès, no prohibit per la llei.
30/11/09 Truà. Home de males arts. Antigament, home pagat per a fer riure amb les seves gràcies, les seves bufonades,

DESEMBRE


1/1209 Colitis. Inflamació del còlon.
2/1209 Galena. Mineral, sulfur de plom, de fórmula PbS, que cristal·litza en el sistema cúbic, és dens, de color gris blavenc amb lluïssor metàl·lica, presenta exfoliació cúbica perfecta i és la principal mena de plom.
3/12/09 Al·locució. Discurs generalment breu, especialment el dirigit per un superior als seus inferiors o subordinats.
4/12/09 Elocució. Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc.
5/12/09 Al·ludir. Referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la
6/12/09 Eludir. Evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, habilitat.
7/12/09 Esgarip. Crit dels ocells nocturns.
8/12/09 Escotxegar. La perdiu, cantar.
9/12/09 Homògraf. Que té la mateixa grafia que un altre
10/12/09 Homòfon. Que es pronuncia de la mateixa manera que un altre. Cup i cub són dos mots homòfons
11/12/09 Simposi. Reunió de professionals, d’investigadors i d’altres experts d’una mateixa àrea per a discutir i estudiar qüestions relacionades amb llur activitat.
12/12/09  Vel·leïtat. Volició feble, inconstant. Les vel·leïtats literàries de l’adolescència.
13/12/09 Volició. Acte de voluntat.
14/12/09 Lúgubre. Que suscita una pregona tristesa. Un aspecte lúgubre
15/12/09 Centrífuga. Que tendeix a allunyar o a allunyar-se del centre. Força centrífuga
16/12/09 Ostensible. Que pot ésser mostrat.
17/12/09 Palesa. Clar, evident, a tots. És palès que ha començat una crisi de govern. La seva absència fa palès que no aprova la reunió.
18/12/09 Fal·làcia. Disposició a enganyar.
19/12/09 Hodiern. Del dia d’avui, del temps present.
20/12/09 Taxonomia. Part de la història natural que tracta de la classificació dels animals i de les plantes.
21/12/09 Secessió. Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’una nació una part del seu poble o territori
22/12/09 Inuit. Llengua dels esquimals

BIBLIOTECA D'AULA

Recull de 10 CONTES       


PARAULES SONORES


- Autor/a: Anna Gasol i Teresa Blanch
- Il•lustrador/a: Teresa Herrero
- Editorial: Barcanova, S.A. Editorial
- Col•lecció: Mots vius
- 1ª Edició: Octubre 2009
- ISBN: 978-84-489-2498-0



BIOGRAFIA DELS AUTORS:
Anna Gasol va néixer a Cervera (Lleida). De petita li agradava escoltar les històries que li explicava la seva àvia i, a més, passar bones estones llegint novel•les d’aventuras. Va estudiar Filologia Germànica y Biblioteconomia y documentació a la Universidad de Barcelona. Després, va exercir de mestra en una escola de Premià de Mar (Barcelona), más tard es va encarregar del fons de literatura infantil y juvenil de la biblioteca de la Associació de Mestres Rosa Sensat, de Barcelona. Va ser directora de la revista Faristol i presidenta del CCLIJ, la sección catalana de la OEPLI.
Teresa Blanch va néixer a Barcelona l’any 1969. Ha estudiat Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra) y Edició a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). El año 2003 li van atorgar una beca del gobern alemà per realitzar estudis d’investigació a la Internacionale Jugend Bibliothek de Munich. Col•labora habitualment amb editorials del país y escriu en publicaciones europees de prestigi, especialitzades en Literatura infantil y juvenil.

BIOGRAFIA DE LA IL•LUSTRADORA
Teresa Herrero va néixer a Barcelona l’any 1974. Va dibuixar sense parar des de ben petita. Va estudiar Il•lustració a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja, l’any 1997 i actualment treballa com a il•lustradora. Ha publicat diversos llibres al llarg d’aquests anys (Ceniciento, Em dic… Gaudí, Hi havia una vegada, contes per sempre, Corda i descorda, Paraules sonores)

- RESUM DEL CONTE:
Conjunt de contes que ens ajuden a descubrir paraules que representen sons i que poden ser onomatopeies o altres mots expressius.

- OPINIÓ:
He triat aquest conte perquè són històries narrades a través de sons i expressions que utilitzem en el dia a dia.
M’ha agradat molt aquest conte perquè gràcies a la seva lectura els nens/es identifiquen els sons que fan els animals, els objectes, les persones etc. Per exemple, el “ding-dong” del timbre de la porta, “el ploff” quan cau un objecte a terra, el “ni-noo- ninooo” de l’ambulància, el “mèèèuuu del gat, etc.

- ALTRES CONTES:
- Paraules Figurades de Núria Pradas
- Paraules Entremeliades de Montse Ginesta
- Paraules Amagades de Montse Ginesta


M’ENDEVINES DE NOU?

- Autor/a: Anna M. Matas i Joan Antoja
- Il•lustrador/a: Joan Antoja
- Editorial: Barcanova, S.A Editorial
- 1ª Edició: Octubre 2008
- ISBN: 978-84-489-2336-5



BIOGRAFIA DELS AUTORS/ES i IL•LUSTRADOR
Anna M. Matas i Ros. És mestra i llicenciada en Psicologia i desenvolupa la seva docència amb nens i nenes d’Educació Infantil. Participa en l’elaboració de llibres de text i és coautora en projectes D’Educació Infantil de la Generalitat de Catalunya.

Joan Antoja i Mas. És llicenciat en Pedagogia i compagina la seva tasca docent amb la d’Il•lustrador autor i dissenyador de materials didàctics, elaborant projectes per a diferents editorials i per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
* Pàgina web: http://www.joanantoja.com

- RESUM:
Un recull d’endevinalles que posa a prova la memòria, la imaginació i la lògica dels més petits d’una manera engrescadora i lúdica. La mona Ramona els donarà un cop de mà per ajudar-los a trobar la solució. Alhora que resolen les endevinalles, els infants aprendran nou vocabulari i posaran a prova els coneixements sobre el seu entorn més quotidià

- OPINIÓ:
L’estructura del llibre és molt clara i entenedora. Hi ha una gran varietat d’endevinalles agrupades en quatre blocs: d’animals, de jocs i joguines, d’aliments i d’instruments musicals. A més, en algunes endevinalles trobem algun joc i alguna cançó relacionada amb l’endevinalla.
M’agrada perquè és un recurs que el pots utilitzar per endevinar, aprendre vocabulari, jugar i cantar. Per tant, ofereix un ventall més ampli d’activitats a realitzar.

- ALTRES CONTES:
- M’endevines? de Anna M. Matas i Joan Antoja.


POEMES PETITS

- Autor/a: Lola Casas Peña
- Il•lustrador/a: Gustavo Roldán
- Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- Col•lecció: Els Flautats
- 1ª Edició: Març 2006
- ISBN: 978-84-8415-782-3



BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Lola Casas Peña és mestra i escriptora. Va néixer a Mataró el 30 de juny de 1951.
De molt petita volia ser ballarina. També volia ser una altra "Marisol" (una nena artista de cine que en aquella època estava molt de moda), però a partir dels deu o onze anys va tenir molt clar que volia ser mestra. Per què? Doncs perquè era molt xerraire (i es veu que encara ho és!) i es va adonar que seria una feina on el públic l’escoltaria. Des dels disset anys que fa de mestra i no ha parat mai.
Treballa, des de fa molts anys, a l’escola pública Camí del Mig de Mataró. Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.
Durant els cursos acadèmics 2003-2004 i 2004-2005, va dirigir el projecte Lectures en veu alta, patrocinat per la Cambra del Llibre de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte fomenta l’hàbit de la lectura perquè els lectors infantils descobreixen que un llibre s’obre i té veu, que el que està escrit té llum, olor, sabor, moviment i sentiments; si llegeixes amb el cor coses importants, arribes molt endins dels nens.
I aquestes experiències, suggerents i engrescadores, que li han donat tan bon resultat, a l’entorn de l’animació de la lectura, les trobem en els diversos llibres que ha publicat sobre literatura infantil i juvenil: Jo llegeixo (1988); Estimar un autor (1998); Tot Dahl (1999); Llegim? Pares i fills: una invitació al plaer de la lectura (2005).
De les experiències que hi ha als seus llibres es pot destacar el treball pel qual els nois i noies de la seva escola han arribat a conèixer i estimar un autor, Roald Dalh, i com ella ha esdevingut una especialista de la seva obra.
I des d’aquell moment no ha parat de publicar llibres de poemes i de contes. Els seus llibres s’adrecen als nens i nenes d’educació infantil i primària, i parlen de coses senzilles i divertides amb un llenguatge acurat i entenedor que fa que els infants s’endinsin en el món de la literatura d’una forma planera i natural, gairebé sense adonar-se’n.
La passió pel cinema, de la qual ja parlàvem al començament, també l’ha transmès als seus alumnes i, així, Lola Casas ha produït quatre mig metratges els protagonistes dels quals són els nois i les noies de l’escola: Ostres, quina nit!; Windows; Aquí hi ha morro!; The Roulf. Terror a l’escola! Aquestes pel•lícules han rebut diversos premis.

BIOGRAFIA DE L’IL•LUSTRADOR
Gustavo Roldán va néixer a Argentina el 1965, i actualment viu a Barcelona. Escriu històries pensant en imatges. Pensant en històries, fa dibuixos. D’aquesta mescla, surten molts llibres publicats a Argentina, Espanya, Brasil, Mèxic, Holanda, Bèlgica y Suïssa. Els seus dibuixos es van esposar a la Feria de Bologna, la Bienal de Bratislava, la Feria de Guadalajara, el Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires, el Museo Itabashi de Japón o la Galería Canvas de Amsterdam. També, ha rebut la Lista de Honor ALIJA (IBBY Argentina), La withe Ravens List (München bibliothek), Candidat IBBY per Argentina o el Premi Octógono (CIELJ- París).

- RESUM:
Poemes dedicats als més menuts: de contingut senzill i assequible. Són una eina lúdica i útil per a nens/es i mestres i també perquè puguin ser llegits pels pares a la llar.

- OPINIÓ:
M’han encantat les posies perquè són senzilles i curtes. És un bon recull de poemes per a l’educació infantil. A més, és un recurs útil per l’aprenentatge dels nens/es i els ajuda a despertar la seva imaginació.
Com els contes, les poesies desperten i nodreixen l’esperit de l’infant; causen alegria, joia i diversió. Actualment la poesia no és un dels forts de la literatura dels nens però seria interessant mostrar-la a l'aula ja des de ben petits perquè els nens li agafin el gust d'escoltar-la. En definitiva, a partir de la poesia podem elaborar contes i històries interessants.


AQUÍ NO HI HA SILENCI

- Autor/a: Phillis Gershator
- Il•lustrador/a: Alison Jay
- Traducció: David Salas
- Editorial: Intermón Oxfam
- Col•lecció: Somnis
- 1ª Edició: Setembre 2009
- ISBN: 978-84-8452-640-7

BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Phillis Gershator ha escrit més de 25 llibres per a nens/es. Ha treballat com a bibliotecària infantil i li agrada cuinar, la jardineria i, especialment, llegir. La Phillis viu a les illes Verges nord-americanes amb el seu marit i soviet, coautor, David.

BIOGRAFIA DE LA IL•LUSTRADORA
Alison Jay viu i treballa a Londres. L’alison, que és llicenciada en Il•lustració pel London Collage of Printing, fa més d’una dècada que il•lustra llibres infantils.

- RESUM:
Un conte ben original per a orelles espavilades. Ideal per a llegir en veu alta i anar gaudint de les imatges i els sons relacionades amb les diferents estacions de l’any i dels seus elements. Un conte ple d’il•lustracions, versos i onomatopeies d'animals.

- OPINIÓ:
Molt recomanable per llegir, treballar l’escolta activa i l’atenció dels nens/es.


GEGANTS FAMOSOS DELS CONTES DE FADES

- Autor/a: Sebastián Castillo
- Il•lustrador/a: Paula de la Cruz
- Traducció: Josep-Maria Regàs
- Editorial: Orix-Cat
- Col•lecció: Contes de Fades
- 1ª Edició: Novembre 2007
- ISBN: 978-84-969-5111-2


BIOGRAFIA DE LA IL•LUSTRADORA
Paula de la Cruz va néixer a Mar del Plata, Argentina el 1975. Va estudiar Diseny Gràfic i Il•lustració a l’escola d’Arts Visuals de la seva ciutat. Mentre estava estudiant, va presentar el seu treball en diferents concursos internacionals d’il•lustración infantil. Més endavant, va il•lustrar llibres i textos escolars per algunes editorials reconegudes (Atlántida, Santillana, Estrada, Edelvives, Campanyes de lectura organitzades per el Ministeri d’Educació de la Nació) en Argentina i a l’exterior.

- RESUM:
En aquest conte s’hi troben diferents contes de fades en els quals els ”Gegants” són els principals protagonistes. Per exemple, trobem el gegant del conte del Gat amb bótes, un ogre malvat i estúpid; el gegant dels fèsols màgics, un gegant horrible i gasiu i el gegant espantós del polzet.
També, podem descobrir els secrets mai revel•lats d’aquests personatges, com els seus somnis, quines característiques s’ha de tenir per ser un veritable gegant, etc. I, per últim hi ha un test especial per saber si el nen/a que llegeix el conte és un gegant de conte o no.

- OPINIÓ:
És un conte diferent, ja que no és una història que comença i acaba amb les accions d’uns personatges. Es tracta d’un conte que parla sobre diferents contes populars de gegants i com és aquest personatge en cada un d’ells.
A través d’aquest conte penso que es poden realitzar diferents activitats a l’escola amb els nens/es. Per exemple, semblances i diferències entre els gegants dels diferents contes; buscar una cançó que parli d’un gegant i cantar-la (El gegant del pi), etc.

- ALTRES TÍTOLS D'AQUESTA COL·LECCIÓ:
- Bruixes famoses dels contes de fades
- Princeses famoses dels contes de fades
- Fades famoses dels contes de fades


LA FILLA DEL SOL I LA LLUNA


- Autor/a: Adaptació de Roser Iborra de la versió de Joan Amades.
- Il•lustrador/a: Fina Rifà
- Editorial: La Galera, S.A. Editorial
- Col•lecció: La Galera Popular
- 1ª Edició: 1973
- ISBN: 84-246-1110-1


BIOGRAFIA DE LA IL•LUSTRADORA
La il•lustradora Fina Rifà, barcelonina nascuda a Palma de Mallorca, ha tingut una formació diversa en pintura i dibuix.
Amb la il•lustració del llibre Chiribit, de Marta Mata, el 1963, Fina Rifà comença una llarga trajectòria com a dibuixant de més de dos-cents títols. Especialitzada en la il•lustració de llibres infantils i juvenils, ha col•laborat en diverses editorials catalanes. La seva condició de mestra afegeix, a un estil personal, la característica de descripció comunicativa.
La seva obra ha estat exposada en diverses ciutats europees i periòdicament exposa a la Sala Rovira de Barcelona.
Il•lustra regularment a les revistes Cavall Fort i El Tatano. Forma part del seu Consell de Redacció.
Ha il•lustrat cartells i programes per a entitats culturals i cíviques, logotips, portades de discos i cassets. També ha fet el disseny d'algunes joguines, un dels quals va merèixer un premi ADI-FAD l'any 1967.
Publica articles sobre expressió plàstica i il•lustració en revistes especialitzades. Ha participat com a professora a les Escoles d'Estiu, ha impartit cursos de formació de mestres a l'ICE de la Universitat de Barcelona i al de la Universitat Autònoma de Barcelona i cursos d'il•lustració a l'Escola Professional de la Diputació de Barcelona.
Ha estat membre de la junta de l' Associació Professional d'Il•lustradors de Catalunya (APIC), actuant com a vicepresidenta i presidenta el 1986-87. Representant d'aquesta associació al Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. És membre de la junta de l'Associació Catalana d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil (ACALI).

- RESUM:
La filla del Sol i de la Lluna no explicava mai de manera directa i clara qui eren els seus pares; sempre ho feia en forma d'endevinalla. Un rei que es volia casar amb ella necessitava saber-ho i per això es va amagar per escoltar-la quan parlés sola i així treure'n l'entrellat. I ho va aconseguir, cosa que va fer que es pogués casar amb ella.

- OPINIÓ:
Conte popular català i de fàcil comprensió. Es poden treballar diferents continguts a través del conte:
Els astres: Sol i Lluna
El dia i la nit
La llum i la foscor


TOM I TIM. LA CABANA DEL JARDÍ

- Títol original en francès: La cabane du jardin
- Autor/a: P. de Bourgoing i Y. Calarnos
- Traducció: Xavier Carrasco
- Editorial: La Galera, S.A. Editorial
- Col•lecció: Tom i Tim. Els herois de la primera lectura
- 1ª Edició: 1997
- ISBN: 84-246-4907-9

- RESUM:
Obrint el llibre i aixecant les solapes es descobreix una història plena d’humor a través de dos personatges: el Tom, un nen imaginatiu, i el Tim, el seu gos.

- OPINIÓ:
M’ha agradat perquè a través dels personatges del conte els nens/es aprenen a relacionar diferents paraules amb les seves imatges tot jugant a descubrir-les.

- ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ:
- El joc de mans
- Un dia a la granja
- Jugant a fet i amagar


FILLS


- Autor/a: Montse Tobella
- Il•lustrador/a: Montse Tobella
- Editorial: Edebé
- Col•lecció: La meva família
- 1ª Edició: Octubre 2002
- ISBN: 84-236-6320-5

BIOGRAFIA DE L’AUTORA E IL•LUSTRADORA
Il•lustrar significa transmetre sensacions o emocions” Montse Tobella

I•lustradora de gran prestigi i reconegut nom, la Montse Tobella és una de les il•lustradores catalanes més actives. Ha il•lustrat boniques i magnífiques històries, sempre amb le seu estil i la seva gràcia especial. Col•labora amb l’equip de Cavall Fort i el Tatano.

- RESUM:
Un conte dolç i tendre dedicat als fills/es. Ens convida a descobrir la realitat quotidiana de la família i els lligams d’amor que uneixen els seus membres. Adreçat a nens/es a partir de tres anys.


- OPINIÓ:
“Fills” és un conte senzill i tendre. En aquest conte, les fades, les bruixes, els animals i els gegants no existeixen, els principals protagonistes són els pares i els fills. Penso que és important que els pares puguin dir que s’estimen als seus fills/es tot explicant-los un conte.

- ALTRES TÍTOLS DE A COL·LECCIÓ:
- La mare
- El pare
- Els avis

CONTE destacat de l’autora Montse Tobella: "LA MÀGIA DELS REGALS"
Barcelona: Baula, 2008
Col•lecció Capsa de contes
ISBN 978-84-479-1706-8

La màgia dels regals és una suggeridora i poètica història sobre el poder i el valor de la literatura, sobre la seva màgia. És una mostra de com ens pot ajudar a fer-nos sentir millor i esdevenir el més valuós regal.

RESUM DEL CONTE: La Maria és una nena malalta que s'ha d'estar al llit. Quan s'adorm vénen a ella els personatges de contes que ha llegit o li han explicat, aportant-li com a regal algun element evocador de les històries que han protagonitzat. Així, ens trobem amb que la Maria rep “regals” com el coixí preferit de la Princesa del Pèsol, convençuda que li calmarà qualsevol dolor; o els ratolins d'Hamelin, que li porten la música del flautista en una capseta per a que pugui somiar de nou.
Un àlbum deliciós des de la seva senzillesa, però d'una evocadora bellesa, poètic i sensiblement il•lustrat. Del tot recomanable per a tothom però especialment per a primers lectors a partir de 6 anys.


EXPLICA’M UN CONTE 3


- Títol original: Cuéntame un cuento 3
- Autor/a: Contes de Grimm. Adaptació de Concha Cardeñoso
- Il•lustrador/a: Montse Tobella
- Traductor/a: Dolors Senserrich
- Editorial: CEAC, S.A. (Timun Mas)
- 1ª Edició: 1999
- ISBN: 84-480-1145-7

BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Concha Cardeñoso Sáenz de Miera va néixer a la capital de León i va estudiar Magisteri, l’especialitat de Lingüística e Inglés. Als 22 anys se’n va anar a Barcelona on es va dedicar 8 anys a l’art dramàtic i 4 anys a la dansa. Va treballar com a profesora, camarera, go-go, etc.
També va estudiar Filologia Anglogermànica a la UAB i el seu rumb professional va anar cap a la traducció literària. Ha traduït contes meravellosos, novel•les de fantasia, històriques, negres, èpiques, etc.
I, per acabar, Concha ha treballat per editorials com Alfaguara, Altaïr, Apóstrofe, Belaqcva, Ceac, Círculo de Lectores, Cúpula, Diagonal, Egales, El Aleph, Flor de Viento, Juventud, Muchnik, Oniro, Península, Timun Mas, Vidorama..


- RESUM:
Recull de set contes dels Germans Grimm: Blancaneu i els set nans, els músics de Bremen, Hansel i Gretel, Rapunzel, el petit sastre valent, Blancaflor i Rojaflor i la dona del pescador.

- OPINIÓ:
Les il•lustracions de Montse Tobella són fantàstiques i l’adaptació de Concha Cardeñoso, en els textos dels contes, és clara i entenedora. A més, són contes clàssics que els nens/es poden conèixer a l’escola o a casa.

-ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ (Tenen diferents autors i il•lustradors).
Tots són un recull de diferents contes clàssics i populars:
- Explica’m un conte
- Explica’m un conte 2
- Explica’m un conte 4
- Explica’m un conte 5
- Explica’m un conte 6
- Explica’m un conte 7


EN DAVID I LA LAURA AL MAS DELS AVIS

- Autors/es i Il•lustradors/es: Josep Pujol i Sílvia Pujol
- Editorial: Edebé
- Col•lecció: En David i la Laura
- 1ª Edició: 2005
- ISBN: 84-236-7480-0
- Edat: ( Més de 3 anys)

- RESUM:
Conte adreçat a nens/es a partir de 3 anys. Explica la història de dos nens, en David i la Laura, i les coses que fan al mas dels avis: donen menjar als animals, van a collir fruita dels arbres, a buscar aigua a la font, a l’hort a buscar verdures, etc.
Un conte que en convida a descobrir la realitat quotidiana de la família, especialment la dels avis que viuen al camp.

- OPINIÓ:
La lectura i el llenguatge que utilitza el conte és fàcil, quotidià i entenedor. És recomanable pels nens/es en l’etapa de l’educació infantil. Les il•lustracions són senzilles i agradables. Penso que és un bon conte per treballar les tasques i feines que es fan en el dia a dia al camp.

- ALTRES PUBLICACIONS del autor/a:
En David i la Laura a la muntanya
Col•lecció: En David i la Laura
Autor/a: Josep Pujol
Ilustrador/a: Silvia Pujol
En David i la Laura al mas dels avis
Col•lecció: En David i la Laura
Autor/a: Josep Pujol
Ilustrador/a: Silvia Pujol
En David i la Laura van al parc
Col•lecció: En David i la Laura
Autor/a: Josep Pujol
Ilustrador/a: Silvia Pujol
En David i la Laura visiten el zoo
Col•lecció: En David i la Laura
Autor/a: Josep Pujol
Ilustrador/a: Silvia Pujol